Programa Festival 2021
PRÒLEG – TEMPS
A. PEÑA, P. BUCH, L. MONTERO, A. MENSUA, E. BUCH, N. CORNELLÀ, A. FERRER, I. GENER, C. BAUTISTA, A. DURAN, E. RISTO, C. PULIDO, M. RIVERO, L. PEÑA, D.CARRUANA
“LA TERRE VUE DU CIEL”
1 – INSIGNIFICANTS
A. PEÑA, P. BUCH, L. MONTERO, A. MENSUA, E. BUCH
“CORNFIELD CHASE" INTERSTELLAR
2 – GAIA
D. CARRUANA, L. PEÑA, C. PULIDO, M. RIVERO
“BOX MUSIC”
3 – DEFORESTACIÓ
C. BAUTISTA, E. BUCH, N. CORNELLÀ, A. DURAN, D. CARRUANA, I. GENER, A. FERRER
“DAYS PASS”
4 – OXIGEN O2
P. BUCH, E. BUCH, A. MENSUA, A. PEÑA, A. JIMENEZ
“TCHAIKOSKY PAS DE DEUX”
5 – CONFLICTE
L. XIFRA, D. CARRUANA, L. PEÑA, C. PULIDO, M. RIVERO, E. RIST
“A STORY OF ICE AND FIRE” JOC DE TRONS
6 – SOLS (PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT)
P. BUCH, E. BUCH, A. MENSUA, A. PEÑA
“PRELUDI AMB FA MENOR”
7 – RESPECTE
P. ESTRADA, V. NAVARRO, CH. OLEGA, C. RUBIO, M.E. PASCUAL, LL. OLIVERES
“BIG SPENDER” SWEET CHARITY
8 – DESIGUALTATS
E. BUCH-A. FERRER/ N. CORNELLÀ-I. GENER / C. BAUTISTA –A. DURAN
“GOOD HELP IS HARD TO FIND”
9 – SALUT EMOCIONAL
GRANS: P. BUCH, A. MENSUA, L. MONTERO, M.E. PASCUAL, A.PEÑA
PETITES: C. BAUTISTA, E. BUCH, N. CORNELLÀ, A.DURAN, A. FERRER,
I. GENER
10 – SINERGIES
P. BUCH, A.PEÑA
11 – OPRESSIÓ
P. ESTRADA, V. NAVARRO, CH. OLEGA, C. RUBIO, M.E. PASCUAL.
“ALL THAT JAZZ” CHICAGO
12 – VALENTIA
E. BUCH, P. BUCH, N. CORNELLÀ, A. MENSUA, L. MONTERO, A. PEÑA
“WRITTING ON THE WALL” SPECTRE
13 – ÈXIT
C. BAUTISTA, D. CARRUANA, A. DURAN, A. FERRER, I. GENER
"SOMEONE IN THE CROWD" LA, LA ,LAND
14 – ARREVEURE
P. BUCH, A.MENSUA, L. MONTERO, A. PEÑA
“I SING TO YOU” LEARNING IN
15 – SOMNIS
C. BAUTISTA, E. BUCH, N. CORNELLÀ, A. DURAN, A. FERRER, I. GENER
“A MILLION DREAMS” EL GRAN SHOWMAN
16 – SOBREVIURE
D. CARRUANA, L. PEÑA, C. PULIDO, M. RIVERO, E. RISTO
“HOLD ON”
17 – PERSISTENTS
E. BUCH, P. BUCH, A. MENSUA, L. MONTERO, A.PEÑA
“UNA ALTRE MANERA DE VIURE”
18 – CANVI CLIMÀTIC
E. BUCH, P. BUCH, A. MENSUA, A.JIMENEZ, M.E. PASCUAL, A. PEÑA
“EVERYBODY KNOWS”
FINAL – HOPE
A.PEÑA, P. BUCH, L. MONTERO, A. MENSUA, E. BUCH, C. BAUTISTA, A. DURAN, N. CORNELLÀ, I. GENER, A. FERRER, D. CARRUANA, A. JIMENEZ, E. RISTO, L. PEÑA, M. RIVERO, C. PULIDO
Festival de Dansa Elena
“En quin món vols viure?”
El proper 26 de Juny de 2021, com cada any, realitzarem el Festival de dansa a càrrec de l’Escola Dansa Elena amb donació íntegra per a la Fundació Oncolliga Girona. T'hi esperem!
Venta d’entrades anticipada a la mateixa Escola Dansa Elena i a partir del 18 de Juny de 2021 a la Llibreria Sureda de Llagostera.
Preu 5.00€ (donació íntegra)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
REFLEXIONEM?
TEMPS
Qui som? D’on venim? Cap a on anem? Diuen, que el temps ho cura tot, però... Què és el temps? El temps no deixa de ser una invenció dels humans per justificar la nostra existència. Una existència que, pensant-ho bé, no deixa de ser insignificant en comparació a la immensitat i vellesa de l’Univers. Una existència totalment terrenal, el planeta Terra; allà on naixem, vivim i morim, per tornar a començar el cicle, una vegada i una altra. Un cicle natural que sembla que ens entestem a voler desequilibrar, sense pensar en les repercussions que això té sobre la mateixa humanitat. El planeta blau ens ho dóna tot a canvi de res, i així és com l'evolució ens ha portat a la perversió econòmica i social. Som injustos i irrespectuosos amb la natura, amb els altres, però fins i tot amb nosaltres mateixos.
Allò que anhelem tants, també ha de ser fruit de l'esforç de molts. No podem deixar només en mans del temps o dels demés, aquells canvis que ens han de portar a una existència més sostenible. Fixem-nos en allò més senzill, aquella llavor que volem veure florir... necessita temps, és clar que sí, però alhora li faran falta les condicions adequades per esdevenir una planta sana i forta, haurem d'assegurar que té la terra, l'aigua i la llum necessàries per créixer. Aquests ingredients van més enllà del temps, implica accions. El planeta que deixarem als nostres fills i nets dependrà de les accions de cadascun de nosaltres envers aquest present que tenim davant nostre. Serà el compromís col·lectiu el que transformarà una situació a priori utópica en una realitat palpable. Sigues el canvi que vols veure al món.
Aquí, avui, ara, a través de la dansa, esperem que pugui ser un bon moment de reflexió. De valorar el més important, la vida, sense prejudicis, amb humilitat i valor. Amb l'esperança de que junts podem repensar un món millor, sense guerres ni rivalitats, i a on el temps es converteixi en la moneda més valuosa per fer les paus, per aprendre dels errors i per continuar existint.
Som granets de sorra minúsculs, quasi imperceptibles. Sols no som res, només una presència insignificant en un desert gegant de desconeguts.
Som un no-res dins d’un planeta petit d’un sistema petit, absorbit per un univers infinit que ens engoleix amb la seva immensitat i que assenyala la nostra feblesa, la nostra petitesa, la nostra soledat. Un espiral d’absurditats.
Som un obrir i tancar d’ulls.
L'evolució de la vida no es pot descriure només amb paraules. Referents com Jane Goodall, qui ha dedicat i lluitat tota la seva vida per evitar l'extinció dels ximpanzés i la conservació del seu hàbitat natural apostant per la convivència en equilibri amb els humans … o Craig Foster, creador del documental “My Octopus Teacher” on ens explica, en primera persona des de l’important gran bosc marí de Kelp a Sud Àfrica, fins a com un pop li va ensenyar a sentir que ell també formava part d’aquell lloc!
Formem part d’un planeta viu. La natura és el que dona suport a la vida. Si ximpanzés, pops, ocells, balenes...poden arribar a confiar amb nosaltres i fins hi tot fer-nos sentir que formem part del que anomenem Naturalesa, què podem fer com a humans per assegurar que Gaia, la nostra mare Terra, confiï amb nosaltres? Connectem-nos a la natura i fem que la vida salvatge ens robi el cor!
Només en 25 anys hem perdut 1 milió de km2 de boscos. Actualment, els humans, som els devastadors d’arbres més eficients del planeta i seguim talant més de 10 milions d’arbres cada any. La majoria dels boscos més antics han desaparegut, allà on hi havia una biodiversitat enorme ara ja no hi és. NECESSITEM ARBRES!
Cal apostar per una bona gestió forestal i per un paisatge local i global pro-activament i no només reaccionant a la por dels incendis forestals de 6a generació!
Al país de Bhutan tenen una llei que diu: “El govern ha d’assegurar que, per poder conservar els recursos naturals del país i prevenir la degradació dels ecosistemes, un mínim del 60% de la superficie de Bhutan ha d'estar coberta de boscos en tot moment i que aquests estiguin connectats”.
Els arbres, com nosaltres, es comuniquen a través de les arrels! Això fa que els boscos siguin forts i resistents. Podem construir i dissenyar un futur on fins i tot les ciutats estiguin plenes d’arbres. Perquè el simple fet de veure arbres ens fa ser més feliços, estar més tranquils, connectats amb la natura i, en definitiva… RESPIRAR!
La cultura ens omple, ens fa créixer, ens fa vibrar, ens mou, ens canvia, ens deixa sense respiració i ens dona oxigen.
La cultura és segura, cuidem-la!
Un món extremadament globalitzat i connectat, en el que creiem que estem més ben informats que mai però la realitat no és aquesta. La manipulació de les notícies a través de les xarxes socials o la no informació per part dels mitjans tradicionals creix cada dia més. I per això, i molt més, la feina que feien aquests dos periodistes tenia tantíssima importància.
En un moment en el que els grans poders mundials ens volen desinformats per tal de poder seguir amb els seus plans d’enriquiment, els que arrisquen la seva vida per explicar-nos la veritat, són uns herois i els hem de recordar com a tal.
I és que, ens estem acostumant massa a mirar cap a una altra banda i tancar els ulls davant les injustícies d’altres països o del nostre propi i sovint ens oblidem que tots som humans.
Ser diferents fa que siguem, en conjunt, més forts. Fa que, com a planeta, estiguem preparats per les adversitats i ens puguem adaptar millor. La resiliència del planeta depèn dels anys de saviesa i enginy de la naturalesa. Cadascun de nosaltres, com a individu i com a espècie ha fet que, aparentment, siguem invencibles i únics.
L’era de l’antropocè, l’era dels humans, la destrucció d'hàbitats per l'explotació de recursos, la massificació, la contaminació d’aire, aigua i sol… està fent que, mica en mica, però molt més ràpid del que ens pensem, el món estigui patint una pèrdua de biodiversitat irreversible, amb l'extinció d'espècies cada dia que passa. Encara que no entenguem exactament el com i el perquè, tots estem connectats.
La biodiversitat és clau per la nostra supervivència. La biodiversitat és el sistema immunitari del planeta Terra. No ens podem permetre quedar-nos sols!
Com és possible que si tenim tan clar que la unió entre nosaltres ens fa més forts, no valorem a tothom de la mateixa manera? Per què menystenim, humiliem i discriminem a totes aquelles persones que no són exactament igual que nosaltres?
Massa sovint justifiquem els nostres comportament envers els altres amb raons sense fonaments o basades en mentides que ens han anat inculcant. I molts cops, no és fins que sortim de la nostra pròpia bombolla, de la nostra zona de confort que ens adonem que hem sigut injustos i que tots, siguem qui siguem, tenim el dret de ser tractats com iguals.
Pensem si ens agradaria que ens miressin de la mateixa manera que mirem nosaltres a les persones que tenen realitats, per nosaltres, desconegudes.
Bon dia JO! Com estàs? Has descansat bé? Et preparo un cafetó per començar el dia? Què et ve més de gust? T’ESTIMO!
Una bona salut emocional implica sentir-se bé amb si mateix. Es tracta de trobar sentit a la vida, estar en pau amb nosaltres mateixos. Preguntem-nos com estem, mimem-nos, fem el que ens faci estar/sentir feliços. Permetem-nos cometre errors, tenir dies millors i dies pitjors, premiem-nos quan aconseguim un repte, per petit que ens pugui semblar. Compartim amb els altres quan necessitem ajuda, segur que tothom estaria encantat de donar-nos la mà, igual com nosaltres faríem si els altres ens demanessin ajuda.
Tenir por no és res dolent, però hem de tenir confiança amb nosaltres mateixos i la seguretat de que som capaços de fer tot allò que ens proposem, absolutament tot!
Cal donar-nos prioritat, a nosaltres, a un mateix, a mi mateix, a la meva vida. No passa res si caiem. És més, si ho fem, segur que farà que veiem un altre punt de vista, uns altres detalls de la vida. I és que sovint, els petits detalls són els més importants. Cal ser capaços de veure’ls i gaudir-los al màxim.
Necessitem desastres naturals per adonar-nos de la fragilitat del planeta/ecosistema. Necessitem pandèmies per fer-nos conscients de la nostra pròpia vulnerabilitat com a persones. Cuida el planeta. Cuida a la teva salut física i emocional.
Perquè ja no importa si estem a quilòmetres de distància o al costat de casa, ara el que importa és crear sinergies entre nosaltres, organitzar-nos i compartir coneixements per tal de construir un món millor. Podem començar a canviar les coses des del sofà de casa, sent conscients de la realitat i aprenent com podem canviar-la.
Ens queda molt camí per recórrer, molt per aprendre i per millorar per deixar un món millor, però si ho fem junts, els resultats positius es multipliquen.
Prendre riscos és ser valent. Sí, amics i amigues, sortim de la zona de confort, perquè la màgia passa fora de la nostra zona de confort.
La humilitat involuntàriament fa que una persona es torni mereixedora d'afalacs. L'èxit en el servei als altres prové de la humilitat, com més gran sigui la humilitat, més gran l'assoliment. No hi pot haver benefici per al món sense humilitat.
una fotografia en blanc
Soc l’aire que més pesa,
un ocell que no té cant
Soc un mar que no té aigua,
un pou sense final
Soc la pluja que no rega,
que destrossa i que fa mal.
Soc el fum que tot ho embruta,
el perfum que no fa olor
Soc la flama que s’apaga,
el camí que fa més por
Soc el llapis que no pinta,
el ram que s’ha assecat
Soc l’arbre sense fulles
que l’estiu no li ha arribat.
Soc el llibre sense pàgines,
la mala herba del jardí,
Soc l’heura que no s’enfila,
l’heroi que es va rendir
Soc el vi que ningú tasta,
el rellotge espatllat
Soc el vent que tot ho xafa
i el paraigua foradat.
Soc la pedra que et fa caure,
el malson d’aquesta nit
Soc la poesia que no rima,
la vetllada de l’oblit
Soc el mirall sense reflex,
el ferro rovellat
Soc el cotxe que no engega
i que té el motor trencat.
Soc la cançó que mai s’acaba,
la clau que no té pany
Soc el temps que no s’atura,
el més profund parany
Soc el país sense bandera,
soc el tro més llarg i eixut
I del paller en soc l’agulla
que al damunt t’has assegut.
Però... i aquells que també tenen somnis i de tots ells no en poden dur a terme ni tan sols un?
El tren on estic és ple de gent. Avis, infants, adolescents. Alguns tenen els ulls tancats, no es mouen, i tenen un tub que els surt del nas i un altre que els surt del pit. D’altres mirem per les finestres i passem per pobles i ciutats amb famílies “normals”, amb les preocupacions “normals”, amb fills, plans de futur…, que viuen en un altre món molt diferent del nostre. “El meu fill ja menja sòlids”, o “demà tinc una reunió important i no sé què posar-me”. Nosaltres, les que estem en aquest tren, ens mirem i parlem en silenci. La nostra preocupació és saber si podem esgarrapar alguns mesos o dies més a la mort. Si l’últim TAC estarà bé o el càncer haurà avançat. Si la quimio funciona o hem de provar altres tractaments amb efectes secundaris que ens fan la vida impossible per allargar una vida condemnada a una mort prematura. Si les metàstasis deixen de créixer o si, pel contrari, van guanyant camí.
Uns i altres vivim al mateix món, i fem vides completament diferents. Poc s’imaginen com és el nostre tren, ni com avancem en el nostre viatge.
Som uns viatgers oblidats dins d’uns vagons que només paren per acomiadar els vençuts.
Però davant d’aquesta incertesa despleguem les ales, tenim ganes de volar lluny, de viure més que mai, de guanyar un pols que, d’entrada, tenim perdut. No perquè no en tinguem ganes, sinó perquè el càncer és demolidor, i guanyar-li la partida no depèn de nosaltres. Si fos així, us asseguro que no s’enduria tantes vides.
un món net de fum i plàstics.
Respirarem aire pur,
i caminarem per grans miratges
i l’atzur del cel serà
el mirall dels nostres actes.
Potser algun dia veurem
que s’esfumen les barbàries,
que els humans deixem de banda
l’egoïsme i les pantalles,
i que els nostres ulls reposen
sobre els prats verds i els arbres.
Potser algun dia ens n’adonem
que no som els únics màrtirs,
que els pobres animals
han perdut les seves cases,
i que no ens miren als ulls...
que som nosaltres els salvatges.
Potser algun dia ens n’adonem
que hem destrossat mars i muntanyes
que enlloc d’haver-hi flors
de plàstic són els marges
i que s’està esgotant el temps
per refer-nos de nosaltres.
Potser encara som a temps
d’estimar sense fronteres,
de ser còmplices del bé
i enemics de tantes guerres,
de viure en un món més just,
més humà i més de veres.
L'esperança i inspiració dels joves sembla que sigui l'únic que ens pot salvar amb la frase...“encara hi som a temps”... així, com si més, posant encara més pressió a generacions futures que, en realitat, no hi tenen cap culpa i acaben formant part del mateix sistema enquistat. Pero la velocitat exponencial de canvi que estem registrant demostra un patiment global indiscutible.
Sequeres, inundacions, plagues, incendis, tormentes... Ja està passant a la nostra generació, i tots ho estem patint. Realment, si no hi ha compromisos mundials és difícil ser optimista, però hem de pensar que si cadascun de nosaltres apostéssim pel canvi, aquest seria possible! El gel dels pols i glaceres s’està desfent a marxes forçades, només cal que busqueu imatges al google dels últims...50 anys.
L’Àrctic ja quasi no existeix, i en comptes de lluitar per la seva protecció, les grans potències mundials estan lluitant per veure qui es queda amb les reserves de petroli i recursos naturals més valorats. Quina llàstima!
És una evidència que en som la culpa. Però també en som la única solució! I la veritat és que, si no actuem a temps, molts patirant, nosaltres els primers. Moltes espècies desapareixaran, nosaltres de les primeres, però la veritat és que la Terra persistirà. Així doncs, se’ns acaba el temps, però només a nosaltres! Preocupem-nos!